¿Com hem d’actuar si ens visita un comercial de la SGAE al nostre negoci?

Darrerament en el nostre despatx, hem rebut moltes consultes d’autònoms i empresaris referent a si han de pagar el cànon digital, pel fet que se’ls ha requerit el pagament durant visita d’un comercial de la SGAE o entitats similars en el seu negoci. 

Altres dels dubtes que se’ls presenta als titulars dels negocis, deriva a si deuen respondre a les preguntes de caràcter personal d’aquests comercials (nom, DNI, metres del local, etc …) i si la visita realment la ha realitzat un inspector. 

En aquest sentit els expliquem el següent sobre aquestes entitats.

 

Què hem de tenir en compte si ens visita algun comercial de la SGAE? 

-La SGAE és una empresa privada, per tant els “inspectors” que es presenten en els seus locals són comercials i no tenen cap capacitat sancionadora. Pel que si vostè no vol, no està obligat a facilitar cap dada personal ni del seu establiment. 

-Els Inspectors no són servidors públics, de manera que les seves manifestacions no tenen presumpció de veracitat (com si ho tindria un inspector d’hisenda, de treball, policia local, etc. …), de manera que les seves acusacions les hauràn de provar en un judici. 

-La SGAE no és titular dels drets de tots els artistes, de manera que només poden cobrar per la reproducció d’obres dels seus associats. 

-Li recomanem no signar cap document que els facilitin, sense abans consultar a un professional. 

-És molt important no perdre les formes davant d’aquestes visites, recomanem sempre que si la visita d’aquest comercial no és del seu grat se li convidi a sortir de forma educada i evitar conflictes innecessaris. Si el comercial es resisteix a sortir del seu establiment poseu-vos en contacte amb la policia local del vostre municipi perquè es personin en l’establiment. 

¿Qui ha de pagar a la SGAE o entitats similars? 

Volem recordar als nostres clients, que no tots els establiments ni empreses estan obligats al pagament del cànon digital tal com estableix la legislació Europea. 

En març de 2012 van sortir dues sentències del Tribunal de Justícia de la UE que responien a qüestions prejudicials molt relacionades entre si, ja que afectaven la comunicació pública de fonogrames per empresaris, i que aporten llum sobre la qüestió de quina ha de considerar comunicació pública a els efectes del pagament per la mateixa als titulars de drets. 

D’una banda tenim la sentència que implicava als dentistes italians ia una entitat de gestió d’aquell país (SCF) que representava als productors de fonogrames. Aquests últims reclamaven als primers el pagament per la comunicació pública d’obres a les seves instal·lacions. 

I en l’altra sentència, que versava sobre la reclamació de l’entitat de gestió irlandesa PPL contra l’estat irlandès per una llei que exonerava als hotels del pagament per la comunicació pública en habitacions i establiments hotelers. 

Es resol que en el primer cas en el sentit que no procedeix un pagament per la mateixa i en el segon si. 

No obstant això, respecte dels hotels assenyala que en el cas d’un establiment hoteler hi ha un nombre indeterminat de destinataris potencials, ja que qualsevol pot accedir a l’establiment i només té el límit de la capacitat d’acollida, assenyalant que els clients d’un hotel formen un nombre considerable de persones. 

Però la diferència essencial ve determinada per la consideració d’un o altre (dentista i hoteler) com a usuaris obligats al pagament. 

Per als hotels donar accés a les obres constitueix una prestació de serveis suplementària amb incidència en la categoria de l’establiment i, per tant, del preu de l’habitació, de manera que per a un establiment hoteler revesteix caràcter lucratiu aquesta utilització. (STJUE SGAE i Premier League) 

Per contra, en un dentista no s’espera un increment del nombre de pacients per l’ús d’una música de fons, que és rebuda amb independència de la voluntat dels pacients, ni augmenta els preus o la categoria de l’establiment, no havent-hi un element que influeixi en els ingressos del dentista. 

Pel que, segons el TJUE, no es dóna comunicació pública en el sentit que s’ha d’abonar una remuneració equitativa. 

Si té dubtes sobre si ha de pagar a la SGAE o a qualsevol entitat d’autors, posi’s en contacte amb nosaltres a infodret@infodret.cat i estudiarem el seu cas.

 
3 respostes
  1. jennifer
    jennifer says:

    Bon día,
    Jo tinc un bar restaurant, i vaig rebre la visita d’un comercial el qual en va dir que si no accedía a fer el contracte de la SGAE i AGEDI carrera seu vindria un inspector amb una denuncia i ens portarien a judici. Vaig consultar amb el meu gestor i en va dir que ARA estaba considerar con a llei.
    Tambe tinc contractat el Canal + pel fútbol, i no es precisamente barato, he de pagar 260€ mensuales i no es fan carrec del canon de sgae ni agedi.
    Estem OBLIGATS a pagar les quotes que ens “imposen”?

    Respon

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.