COMISSIONS BANCÀRIES: ABÚS O RETRIBUCIÓ D’UN SERVEI? (primera part)

Actualment les entitats bancàries ens cobren comissions per a gairebé tot i, si no ho fan en alguns casos, és perquè hem estat capaços de negociar-ho així. Però, és legal cobrar comissions per tasques inherents a la pròpia funció d’un banc? Comencem una sèrie d’articles que ens ho aclariran.

Amb caràcter general el Banc d’Espanya, en la seva circular 8/1990, consagra la llibertat en l’establiment de càrrecs per comissions i despeses. Però per a què es puguin cobrar al client, aquestes comissions han de complir tres requisits: Que existeixi un servei efectiu per al client, que aquest servei hagi estat sol•licitat pel client i que l’import de la comissió no sigui superior a la tarifa que l’entitat bancària ha tramès al Banc d’Espanya.

Anem a pams:

COMISSIONS DE MANTENIMENT I ADMINISTRACIÓ:

Són legitimes sempre i quan figurin establertes específicament en el contracte amb l’entitat bancària.

En el cas que el banc intenti cobrar una comissió per tasques que amb anterioritat havia fet de forma gratuïta o que no són especificades en el contracte, serà una pràctica incorrecte si no es realitza una comunicació prèvia al client, en la que s’indiquin les noves condicions que s’aplicaran al compte o targeta de crèdit o dèbit per tal que, si el client no les accepta, tingui llibertat per trencar el contracte amb l’entitat bancària.

En el cas de comissions d’administració vinculades al funcionament d’un compte, són legitimes  sempre que sigui el client qui demani d’obrir un compte en l’entitat. És a dir, si l’obertura d’un compte bancari és una condició imposada per l’entitat per accedir a un altre producte (per exemple una hipoteca, un fons d’inversió o una assegurança), no correspon al client abonar les despeses de manteniment i/o administració ja que l’obertura de compte bancari és, en aquests casos, una obligació pel client imposada per l’entitat bancària a benefici propi. Per tant, les comissions en aquests casos són un abús contrari als principis de reciprocitat i de bons usos bancaris.

COMISSIONS PER INGRESSOS EN EFECTIU:

Quan es realitza un ingrés en un compte aliè, tot i que les entitats bancàries realitzen un servei, l’acceptació d’ingressos en efectiu per ser abonats en un compte de la pròpia entitat receptora no suposa un servei aliè al servei de caixa inherent al contracte de un compte bancari. Això vol dir que aquest servei de caixa obliga a l’entitat a acceptar la realització de cobraments i abonaments en efectiu amb càrrec al compte. Per tant, com que el servei de caixa ja es retribueix mitjançant una comissió de manteniment, el cobrament de dues comissions pel mateix servei és totalment improcedent.

COMISSIONS DE DESCOBERT:

El descobert en compte suposa, en la pràctica bancària, una facilitat de crèdit concretada en facilitar l’atenció de pagaments autoritzats per sobre dels saldos comptables efectius. Com a contraprestació per aquest servei les entitats perceben una comissió que generalment s’aplica sobre el descobert de tot el període de liquidació. Però en cap cas es poden carregar comissions o despeses per serveis no acceptats o sol•licitats de forma fefaent pel client. Així doncs, no es poden exigir comissions en els descoberts d’un compte corrent o aplicar-los a altres descoberts no pactats que es puguin produir.