COMISSIONS BANCÀRIES: ABÚS O RETRIBUCIÓ D’UN SERVEI? (segona part)

Segona part de l’anàlisi de la procedència o improcedència de les comissions bancàries, de la que la primera part va ser publicada ahir.

COMISSIONS PER GESTIÓ DE CORREU:

S’apliquen per a compensar la despesa que suposa (sense benefici per a l’entitat bancària) l’enviament de qualsevol document que mantingui informat al client de la seva situació financera. Tot i això, després de l’entrada en vigor de la llei 16/2009 de Serveis de Pagament, aquestes despeses no han de ser repercutides sobre el client pel compliment d’obligacions d’informació quan estiguin referides a serveis propis de l’entitat o als contractes que les sustenten. Només seran vàlides les comissions de gestió de correu per la comunicació d’informació addicional o per la seva tramitació per mitjans de comunicació diferents als especificats en el contracte client-entitat, sempre que hagi estat sol•licitada per l’usuari del servei, pactada expressament i que les despeses siguin adequades i d’acord amb els costos efectivament suportats per l’entitat.

En definitiva, només són procedents les comissions bancàries per gestió de correu si aquest es refereix a informació no vinculada al contracte amb l’entitat i únicament en el cas que aquestes comunicacions i el seu preu siguin expressament sol•licitades i acceptades per l’usuari.

COMISSIONS DE RECLAMCIONS DE POSICIONS DEUTORES

Aquesta comissió és d’aplicació molt habitual per part de les entitats bancàries i es referix al cobrament dels costos generats per l’entitat al efectuar les reclamacions necessàries per a la recuperació dels saldos deutors dels seus clients. Tot i això aquestes comissions només són procedents si són recollides en el contracte client-entitat i si, a més, el banc realitza de manera efectiva gestions de reclamació de deute davant tercers. No s’entén com a gestió en aquest sentit l’enviament d’una simple carta periòdica generada per ordinador reclamant l’abonament de la quantitat deguda o trucades de telèfon, sinó la gestió efectiva de la reclamació per via de constrenyiment o per via notarial.

La comissió per reclamació de deute ha de ser única en la reclamació d’un mateix saldo i ha de ser de quantia única pactada prèviament. Per cap concepte pot ser un percentatge sobre el deute . A més la seva aplicació automàtica no és procedent ja que la reclamació ha de fer-se tenint en compte les circumstàncies particulars de cada impagat i de cada client.

COMISSIONS PER EXCÈS DE LÍMIT DE CRÈDIT

És una comissió que les entitats bancàries cobren per permetre que es superi o modifiqui el límit de crèdit inicialment concedit. Si la superació o modificació del límit es produeix en un compte de crèdit, no es pot aplicar un cop vençut el crèdit original.

En el cas de les targetes de crèdit, aquesta comissió només és procedent com a conseqüència de disposicions efectuades amb la targeta, motiu pel que no pot ser cobrada si en el període en qüestió el client no ha efectuat disposicions amb targeta que excedeixin el límit del crèdit.

CONCLUSIÓ
En aquests dos articles hem repassat sota quines condicions són procedents les comissions bancàries més habituals. Per norma general aquestes comissions només són obligatòries si:

• Són establertes en contracte client-entitat, sota clàusules específiques, mai genèriques.
• Retribueixen serveis addicionals prestats per les entitats bancàries més enllà del propi servei de caixa.
• Responen a serveis sol•licitats directa i específicament sol•licitats pel client.

Per tant hem d’estar sempre atents a les clàusules incloses en els contractes que signem amb entitats bancàries i no acceptar càrrecs que no estiguin especificats o que corresponguin a serveis no sol•licitats.