El Constitucional avala la instal·lació de càmeres en el treball, sense consentiment de l’empleat si són per controlar el compliment del contracte.

El Ple del Tribunal Constitucional ha desestimat el recurs d’empara presentada per una treballadora que va ser acomiadada després de comprovar el seu ocupador, mitjançant la instal·lació d’una càmera de videovigilancia en el lloc de treball, que havia sostret diners de la caixa. La sentència, rebutja que, en aquest cas, la captació de les imatges sense consentiment exprés de l’empleada hagi vulnerat l’article 18, paràgrafs 1 i 4, de la Constitució, que protegeixen els drets a la intimitat personal i a la pròpia imatge.

Segons els fets que consten en la sentència recorreguda, la demandant d’empara va ser acomiadada al juny de 2012 “per transgressió de la bona fe contractual”, després de comprovar l’empresa que havia sostret efectiu de la caixa de la tenda. El departament de seguretat de l’empresa va detectar, gràcies a la implantació d’un nou sistema informàtic de caixa, que en l’establiment en el qual treballava la recurrent s’havien produït “múltiples irregularitats”. Aquest fet va aixecar sospites sobre la possibilitat que algun dels empleats estigués sostraient diners, per la qual cosa es va encarregar a una empresa de seguretat que instal·lés una càmera de videovigilancia que controlés la caixa on treballava la demandant d’empara. Els treballadors no van ser avisats expressament de la instal·lació de la càmera, però sí es va col·locar en l’aparador de l’establiment, en un lloc visible, un distintiu informatiu.

La LOPD conté excepcions a aquesta regla general i, entre altres casos, dispensa de l’obligació de recaptar el consentiment de l’afectat en l’àmbit laboral quan “el tractament de dades de caràcter personal sigui necessari per al manteniment i el compliment del contracte signat per les parts”. Quan les dades s’utilitzin “amb finalitat aliena al compliment del contracte”, el consentiment dels treballa dauris afectats “sí serà necessari”.

Al costat del deure consentiment, la llei estableix també el deure informació prèvia sobre l’ús i destinació de les dades. Aquest haver de roman intacte fins i tot en els supòsits en els quals no sigui necessari el consentiment.

El Ple afirma que, d’acord amb la LOPD, “l’empresari no necessita el consentiment exprés del treballador per al tractament de les imatges”; i argumenta que l’Estatut dels Treballadors atribueix a l’empresari la facultat d’adreça, la qual cosa li permet “adoptar les mesures que estimi més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat humana”.

Per tant, conclou, “el consentiment s’entén implícit en la pròpia acceptació del contracte”. Quant al deure informació, explica la sentència, persisteix malgrat l’exempció del deure consentiment; no obstant això, per determinar si aquesta absència d’informació implica o no una vulneració de l’art. 18.4 CE, el Tribunal ha de valorar en cada cas la proporcionalitat de la mesura de vigilància mitjançant càmeres de seguretat.

El treballador afegeix la sentència coneixia que en l’empresa s’havia instal·lat un sistema de control per videovigilancia, sense que calgui especificar, més enllà de la mera vigilància, la finalitat exacta que se li ha assignat a aquest control”. Es compleix, per tant, amb el deure informació prèvia.

Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres en infodret@infodret.cat