El dret a l’oblit a Internet

El dret a l’oblit a Internet és aquell que permet a qualsevol persona esborrar, bloquejar o suprimir informació relativa a qualsevol dada personal present a la Xarxa, que hagi quedat obsolet pel pas del temps o que afecti als drets fonamentals. Recentment aquest dret ha estat reconegut i emparat per una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), del mes de maig de 2014, dictada en un conflicte judicial entre Google i l’Agència Nacional de Protecció de Dades.

Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de maig de 2014, ha reconegut i emparat el dret a l’oblit a Internet, en un conflicte judicial entre Google i l’Agència de Protecció de Dades.

Aquesta sentència senyala que els motors de recerca, per exemple Google, han de retirar els enllaços a informacions publicades en el passat, sempre ho sol•liciti la persona afectada i s es comprova que poden perjudicar-la, que ja no siguin d’actualitat i que apareguin com a resultat d’una recerca realitzada amb el nom de l’afectat.

El TJUE identifica als gestors dels motors de recerca a Internet com els responsables del tractament que apliquen a les dades de caràcter personal que apareixen a les pàgines web publicades per tercers i, per tant, han de respectar la Directiva comunitària en matèria de protecció de dades.

Les persones afectades ja tenen el dret a sol•licitar directament als motors de recerca l’eliminació de les seves dades. En cas que la sol•licitud no sigui atesa, els afectats podran demandar davant els Tribunals als gestors dels motors de recerca (per exemple Goggle, Yahoo o Bing), amb la finalitat que adoptin les mesures oportunes per a garantir l’esborrat d’informació. El jutge haurà d’examinar si el demandant té dret a que la informació en qüestió deixi d’estar vinculada al seu nom.

La sentència del TJUE ja ha generat les primeres resolucions dels Tribunals Espanyols, a desembre de 2014, que comencen a aplicar la doctrina europea a la protecció del dret a l’oblit a Internet.

Segons les primeres sentències de l’Audiència Nacional, a la sol•licitud dirigida als motors de recerca, així com a la demanda judicial, és bàsic establir amb claredat a quins enllaços afecta cada una de les reclamacions que es presenten, les dades concretes objecte de reclamació, el motiu de la sol•licitud de l’esborrat i els perjudicis que el manteniment dels enllaços pot ocasionar a la persona afectada .

Amb aquesta recent jurisprudència es consolida el criteri doctrinal de que els ciutadans, siguin o no personatges públics, no tenen perquè suportar que es divulguin les seves dades a la xarxa, amb el què aquestes han de desaparèixer en el moment en què perdin la seva utilitat inicial.