El Suprem determina l’abast de les devolucions en els casos de nul·litat de les preferents.

La Sala civil del Tribunal Suprem ha dictat una sentència sobre l’abast de les devolucions en casos de nul·litat de contractes d’adquisició de preferents i altres productes financers, com les obligacions subordinades.

La sentència indica que afecta a ambdues parts pel que l’entitat financera haurà de restituir l’import de la inversió realitzada pels clients, més l’interès reportat des que es van fer els pagaments, i, per la seva banda, aquests reintegraran els rendiments percebuts més els interessos des de la data de cada abonament.

La sala ha estimat el recurs i acorda en la sentència mantenir els pronunciaments de la sentència de primera instància, però afegeix que els demandants han de retornar a l’entitat bancària els títols litigiosos, o el percebut del FROB pel seu bescanvi –si hagués tingut lloc-, i que la restitució de les quantitats percebudes pels inversors com a rendiments inclourà l’interès legal generat des de la seva percepció.

La sala recorda que els efectes de la declaració de nul·litat d’adquisició d’aquests productes financers aconsegueixen a ambdues parts, comercialitzadora i adquirents, la qual cosa implica que els efectes de la nul·litat han de ser la restitució per l’entitat comercialitzadora de l’import de la inversió efectuada pels adquirents, més l’interès reportat des que es van fer els pagaments, i el reintegrament pels compradors dels rendiments percebuts més els interessos des de la data de cada abonament.

Aquesta és la solució adoptada pels arts. 1295.1 i 1303 CC, en regular els efectes de la rescissió o de la declaració de la nul·litat del contracte, mitjançant una regla que obliga a retornar la cosa amb els seus fruits i el preu amb els seus interessos i que s’aplica, també, a altres supòsits d’ineficàcia que produeixin conseqüències restitutories de les prestacions realitzades, com succeeix, com a regla general, amb la resolució de les relacions contractuals.

És més, per fer efectives les conseqüències restitutories de la declaració d’ineficàcia d’un contracte i per impedir, en tot cas, que quedin en benefici d’un dels contractants les prestacions rebudes de l’altre, amb un evident enriquiment sense causa, la jurisprudència ve considerant innecessària la petició expressa del creditor, en considerar que es tracta d’una conseqüència directa i immediata de la norma.

Finalment, afegeix que les normes que se citen en la sentència recorreguda per justificar que la restitució prestacional que han d’efectuar els demandants no reporti interessos –arts. 60 i 62 del Text Refós de la Llei General de Consumidors, Llei 9/2012, de 14 de novembre, de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit, i en general, normes de protecció de consumidors adquirents de serveis i productes financers- no estableixen excepció alguna a la regla de reciprocitat en la restitució de les prestacions en cas de nul·litat contractual, per la qual cosa no resulten d’aplicació al cas.
La sentència estima el recurs de cassació interposat per NCG Banc SA I (abans Caixanova) i anul·la parcialment la sentència de l’Audiència Provincial de Pontevedra que va concloure que els clients havien de retornar els rendiments però no els interessos abonats per l’entitat financera.

Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres a infodret@infodret.cat

Font: Poder Judicial.