El Suprem es pronuncia sobre la reclamació d’aliments amb efectes retroactius.

La Sala Primera del Tribunal Suprem ha desestimat els dos recursos de cassació interposats per les mares demandants contra les sentències de les respectives audiències provincials. Raona la Sala que la filiació produeix els seus efectes des que té lloc i la seva determinació té efectes retroactius, però sempre que la retroactividad sigui compatible amb la naturalesa d’aquests efectes i la llei no disposi el contrari (art. 112 del Codi Civil –CC-).

I, precisament en matèria alimentosa, el CC estableix una excepció expressa a la retroactividad quan disposa (art. 148) que, encara que l’obligació de donar aliments és exigible des que la persona que tingui dret a percebre’ls els necessiti per subsistir, solament s’abonaran des de la data de la demanda en la qual es reclamin. Aquesta norma, prevista en el règim jurídic general dels aliments entre parents, és també d’aplicació a l’obligació d’aliments als fills menors, per mandat del propi CC (art. 153). Així ho ha entès la jurisprudència del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional, que en 2014 va inadmetre a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat plantejada per la possible contradicció d’aquesta acotació temporal amb el deure prestar assistència de tot ordre als fills de l’art. 39 CE.

Es tracta d’una norma legal que estableix una mínima retroactividad fins avui de la demanda, està prevista en benefici del alimentante i atén a l’especial naturalesa de la prestació alimentosa reclamada. El legislador, amb tal disposició, ha volgut protegir al deutor d’aliments, evitant que li sigui reclamada una quantitat elevada de diners a qui podia desconèixer o dubtar raonablement que era, o per què importi era, deutor d’aliments. El Tribunal Constitucional va considerar sobre aquest tema que una delimitació temporal de la exigibilidad dels aliments sembla proporcionada per evitar una situació de pendencia, difícilment compatible amb el principi de seguretat jurídica.

Si el propi beneficiari dels aliments manca d’acció per ampliar la seva reclamació a un moment anterior a la demanda, amb major motiu no la tindrà la seva mare a través de l’acció de reemborsament contra el pare. Pot haver-hi, sens dubte, una obligació moral a càrrec de qui finalment és declarat pare per les despeses de manutenció i educació anteriors a aquesta data, però la veritat és que la llei no concedeix acció per demanar el compliment d’un deure aquesta classe.

Per a això, seria necessària una modificació del CC que estengués l’obligació de prestar aliments als fills menors més enllà del que la norma autoritza, o exceptués del règim general dels aliments entre parents el deure aliments als fills menors, i fins i tot facilités l’acció de reemborsament al progenitor que va assumir la cura del fill en la part que correspon al progenitor no conviviente, amb el límit de la prescripció, com ocorre en altres ordenaments jurídics.

Més informació en infodret@infodret.cat

Font: Poder Judicial.