El Suprem rebutja treure l’atur a una treballadora que va cobrar l’import total d’un pla de pensions.

El Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem ha rebutjat deixar sense subsidi d’atur a una dona, com pretenia l’INEM, per rescatar l’import d’un pla de pensions. Els magistrats adverteixen que no cal considerar renda o ingrés computable l’import total del pla de pensions rescatat (en aquest cas, 16.125 euros), sinó que haurà de considerar-se com a ingrés, si escau, la plusvàlua o guany que ha generat aquest Pla. “Al no constar si han existit tals beneficis, plusvàlues o rendes ni, si escau, l’import dels mateixos, la actora no ha comès la infracció que el SPEE (Servei Públic d’Ocupació Estatal) li imputa, a saber, no comunicar l’obtenció de les rendes i percebre prestació per desocupació indegudament”, sancionat en l’article 25.3 de la Llei d’Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LLISOS).

Segons els fets provats de la sentència, la treballadora, nascuda en 1952, tenia reconegut el subsidi d’atur per a majors de 52 anys amb efectes des de 2006 fins a 2017. El 16 de gener de 2007 va rescatar un pla de pensions de 16.125 euros, el qual va declarar a Hisenda al moment d’efectuar la declaració d’IRPF de 2007. En 2008, l’INEM va declarar extingit el dret de la dona a cobrar el subsidi reconegut en haver obtingut rendes en còmput mensual superiors al 75 per cent del salari mínim interprofessional després d’haver rescatat el pla de pensions.

Tant el Jutjat social número 3 de Barcelona com el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van donar la raó a la treballadora, que va recórrer judicialment les resolucions de l’INEM, i van declarar no ajustada a dret l’extinció del subsidi, establint que havia de cobrar-ho en la quantia i el període reconeguts inicialment (fins a 2017). No obstant això, sí es declarava la suspensió temporal del subsidi entre el 16 de gener de 2007 (data de rescat del pla de pensions) i el 15 de gener de 2008, amb obligació de retornar el percebut en aquest període.

El SPEE va recórrer en cassació per a la unificació de doctrina davant el Suprem, al·legant que en un cas similar, on un perceptor del subsidi va rescatar un pla de pensions, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya havia considerat ajustat a dret que s’extingís el seu dret per no comunicar a l’entitat gestora el rescat del pla.

El Ple de la Sala Social del Suprem, en sentència de la qual ha estat ponent la magistrada María Luisa Segoviano Astaburuaga, destaca que “en realitat, amb el rescat del pla de pensions, la actora no ha ingressat en el seu patrimoni gens que no tingués ja, ha substituït un element patrimonial (el pla de pensions) per un altre (els diners obtinguts pel rescat d’aquest pla) sent l’única cosa rellevant als efectes ara examinats el guany, plusvàlua o rendiment que li hagi pogut reportar el citat pla”.

Pel que les úniques rendes o ingressos computables de la dona són els rendiments, plusvàlues o beneficis que li hagi pogut generar el pla de pensions durant el temps en què va subsistir, sense que calgui imputar com a renda o ingrés el seu import total. La Sala explica que la doctrina continguda en la seva sentència rectifica la fixada per la pròpia Sala en sentència d’abril de 2007 i altres anteriors, que van considerar renda el rescat obtingut pel pla de pensions, considerant-ho un ingrés de naturalesa prestacional equiparable a renda de treball.

Per a mes informació posi’s en contacte amb nosaltres en infodret@infodret.cat.

Font: Poder Judicial.