El Tribunal Suprem condemna al BBVA a indemnitzar a un client per fer una transferència al seu nom sense comprovar l’autenticitat de la signatura.

La Sala civil ha condemnat al Banc Bilbao Biscaia Argentaria a retornar 117.249,25 euros a un client per realitzar una transferència al seu nom sense comprovar l’autenticitat de la signatura del fax que es va rebre en una sucursal de l’entitat bancària ordenant l’operació.La sentència considera que el banc no va desplegar tota la diligència professional exigible a una entitat bancària en els seus deures de gestió i custòdia d’un compte corrent al no trucar per telèfon al titular de la mateixa per cerciorar-se de la veracitat de la citada ordre de transferència.

Afegeix que en aquest cas la comprovació de la signatura per part del banc resulta més evidenciada no només pel que es disposa en l’article 255 del Codi de Comerç que imposa al comisionista el deure consultar al comitente “en el no previst i prescrit expressament”, sinó també per les circumstàncies que es van donar.Té en compte que el titular del compte, abans de l’ordre de transferència, només efectuava ingressos i no retirava fons, que la citada ordre es va realitzar per un mitjà no habitual com és el fax i que presentava clares irregularitats en el nom del beneficiari i en el seu número de compte, i a més no aportava les dades d’identificació de l’ordenant.

De la mateixa manera, assenyala que el contracte que van signar ambdues parts per a l’obertura del Libretón BBVA no contemplava aquest mitjà de pagament. La clàusula segona del mateix, relativa a la utilització del compte, establia que només serà disponible a través dels mitjans que les parts convinguin. La clàusula tres recollia que les ordres emeses a distància pel titular, o remeses pel banc a aquell, per telegrama, telèfon, telefax i qualsevol altre mitjà telemàtic seran emplenades únicament quan vengen acompanyades de les claus, requisits tècnics o indicacions prèviament establertes.

Els fets considerats provats van ocórrer en 2005 quan en una oficina del BBVA del carrer Gran Via de Madrid es va rebre un fax, aparentment del titular del compte, ordenant la transferència per import de 116.898 euros a favor d’una societat. El banc va realitzar l’operació a pesar que l’ordre no tenia capçalera ni dades d’identificació de l’ordenant i tampoc recollia amb exactitud el nom de l’empresa beneficiària i el seu número de compte; dades que van ser corregits per l’entitat en tractar-se al seu torn d’un client seu.

El jutjat d’instància va sentenciar que va haver-hi negligència per part del banc i va denegar la prova pericial cal·ligràfica sol·licitada pel client perquè era impossible realitzar-la en tractar-se d’un fax rebut per la sucursal del que només hi havia còpia.
L’Audiència Provincial de Madrid, en canvi, va donar la raó a l’entitat bancària i va mantenir que l’única forma d’acreditar que la signatura no corresponia al titular, i que s’havia incomplit el contracte, era haver practicat una pericial.

La Sala civil estima el recurs extraordinari per infracció processal interposat contra aquesta sentència pel titular del compte en el qual al·lega que la sentència recorreguda fa recaure en ell, de forma indeguda, la càrrega de provar la falsedat de la signatura inserida en el fax malgrat no existir un original de la suposada ordre de transferència.

D’acord amb la seva doctrina, la sentència indica que és incorrecta i desproporcionada la imputació al client dels efectes negatius de la falta de la prova que fa l’Audiència Provincial de Madrid, ja que no va tenir cap oportunitat de disponibilitat i facilitat probatòria sobre aquest fet, doncs encara que va sol·licitar la pericial cal·ligràfica no tenia l’original que era necessari per practicar-la amb cert grau de garantia.

Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres a infodret@infodret.cat