El Tribunal Suprem reconeix a una mare el dret a la prestació per cuidar a un fill amb malaltia greu ja escolaritzat en un centre especial.

La Sala social reconeix el dret d’una mare a cobrar una prestació per a la cura del seu fill menor d’edat afectat per una malaltia greu que MC Mutual li va denegar per estar el nen escolaritzat en un centre especial on rep diferents cures.

La sentència considera que es compleixen els requisits legals per concedir la prestació a la progenitora, que té una reducció de jornada del 56,25%, perquè, encara que el nen va a un col·legi, necessita cura directa, continu i permanent.

El menor, que ara té sis anys, va néixer amb una malaltia greu -hemorràgia cerebral- i necessita múltiples tractaments terapèutics entre els quals es troba la seva escolarització en un col·legi on rep atenció de fisioterapeuta, professora d’audició i llenguatge, de pedagogia terapèutica i auxiliar tècnic educatiu. Com a conseqüència d’això, la mare es va veure obligada a demanar una excedència en la seva empresa en 2011 i un any després una reducció de jornada per atendre al seu fill, que té reconegut un Grau III pel Govern de Cantàbria, amb un grau de discapacitat del 78 %.

La mare va sol·licitar la prestació econòmica per cura de menor afectat per malaltia greu a MC Mutual però li va ser denegada al no complir els requisits establerts en l’article 135 quáter de la Llei General de la Seguretat Social (que reconeix el dret a la prestació als progenitors, en aquells casos en què tots dos treballin, per a la cura del menor que pateixi càncer o qualsevol altra malaltia greu que requereixi ingrés hospitalari i tractament continuat, sent requisit indispensable que el beneficiari redueixi la seva jornada de treball almenys en un 50%) i l’article 2 del Reial decret 1148/2011, de 29 de juliol, (que considera com a ingrés hospitalari de llarga durada la continuació del tractament mèdic del menor en domicili després del diagnòstic i hospitalització per malaltia greu).

El Tribunal Superior de Justícia de Cantàbria també va denegar la prestació perquè va entendre que en assistir el menor a un centre especial -i encara que reconeix que això no equival a una escolarització normal, sinó que és una ajuda específica o temps de descans dels pares respecte de les cures contínues en domicili que necessita el nen- manté una esfera de desconnexió amb la seva mare que implica aquesta possibilitat d’atenció indirecta, realitzada al marge de l’àmbit domèstic.

En canvi, el Tribunal Suprem estima el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per la mare i anul·la la sentència recorreguda al apreciar que es donen totes les circumstàncies per a la concessió de la citada prestació. En primer lloc, afirma la sentència, “en cap dels preceptes aplicables, article 135 quáter de la LGSS i article 2 del RD 1148/2011, de 29 de juliol, s’exigeix que aquesta necessitat de cuidar de manera directa, contínua i permanent al menor suposi l’atenció al mateix durant les 24 hores del dia, els preceptes requereixen que la cura sigui directa, continu i permanent però, de cap manera tal exigència és equiparable a cura durant el dia sencer”.

Sobre el requisit relatiu al fet que el progenitor, adoptante o acollidor, es redueixi la jornada almenys en un 50 per cent, la sentència, amb ponència de la magistrada María Luisa Segoviano, afirma que “suposa que el sol·licitant del subsidi no va a dedicar la totalitat del seu temps a cura del menor, ja que una part del mateix la dedica a la realització del seu treball”.

També indica que el fet que el nen acudeixi al centre especial “no suposa, donada la gravetat de les seves dolències i les severes limitacions que comporten, que durant el temps en el qual roman al seu domicili no hagi de ser objecte d’intenses cures per part de la seva mare, de manera, directa, contínua i permanent”.

Així mateix, assenyala que no està prevista, com a causa d’extinció de la prestació, que el menor estigui escolaritzat i que “resulta impensable, avui dia, que cap menor, per severes que siguin les limitacions que pateix, no acudeixi a algun centre d’escolarització, tractament, centre especial…para, en la mesura del possible, millorar la seva situació i intentar que adquireixi els coneixements que la seva situació li permeti”.

Finalment, subratlla la sentència, “l’enorme requeriment de cures per part del menor va implicar que la seva mare hagués de demanar l’excedència per dedicar-se a aquesta cura, situació en la qual va romandre des de febrer de 2011 fins a octubre de 2012 i, a partir d’aquesta data, malgrat el minso dels seus ingressos -la base reguladora de la prestació és de 17,78 euros diaris- ha hagut de sol·licitar reducció de jornada -del 56,25%- per dedicar-se a aquest menester”.

Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres a infodret@infodret.cat.