El Tribunal Suprem rectifica el mètode de càlcul de la indemnització als treballadors per acomiadament improcedent.
Share the post "El Tribunal Suprem rectifica el mètode de càlcul de la indemnització als treballadors per acomiadament improcedent."
El Tribunal Suprem rectifica la seva anterior sentència de 29 de setembre de 2014, en la qual va dictaminar, en relació amb el càlcul de la indemnització per acomiadament improcedent després de la reforma laboral, que, encara que a 12 de febrer de 2012 s’hagués superat el topall de 720 dies d’indemnització (aplicant el mòdul de 45 dies de salari per any treballat), seria possible acumular la indemnització reportada amb posterioritat (a raó de 33 dies de salari per any treballat) fins a aconseguir el topall màxim de 42 mensualitats.
La qüestió litigiosa se centra en el criteri de càlcul que ha de prevaler a l’hora de quantificar la indemnització per acomiadament improcedent dels contractes de treball formalitzats amb anterioritat al 12 de febrer de 2012: (i) si en aquells casos en els quals a 12 de febrer de 2012 s’haguessin superat els 720 dies indemnitzadors, seria possible seguir reportant indemnització fins a aconseguir el mòdul de les 42 mensualitats, o per contra, (ii) si en aquells casos en els quals a 12 de febrer de 2012 s’haguessin superat els 720 dies indemnitzadors, la indemnització reportada fins a aquest moment opera com a topall màxim, sense poder computar la indemnització que es pogués haver generat pel període treballat després del 12 de febrer de 2012.
La Sala entén que, superat el límit dels 720 dies de salari atenent als serveis prestats abans de 12 de febrer de 2012 (a raó de 45 dies de salari per any treballat), no ha de reconèixer-se indemnització alguna generada després d’aquella data (a raó de 33 dies de salari per any treballat). En concret, a fi d’aclarir la seva doctrina, proporciona les següents regles de càlcul:
1. El càlcul de cadascun dels dos períodes és autònom i es realitza prenent en compte els anys de servei, prorratejant-se per mesos els períodes de temps inferiors a un any en cadascun dels dos trams.
2. Si pel període de prestació de serveis anterior a 12 de febrer de 2012 (amb el mòdul de 45 dies per any) no s’ha sobrepassat el topall de 720 dies, tampoc pot superar-se com a conseqüència de l’activitat desenvolupada amb posterioritat a aquesta data.
3. Si els 720 dies indemnizatoris es superen atenent als serveis prestats abans de 12 de febrer de 2012 (a raó de 45 dies per any), ha d’aplicar-se un segon topall: l’import corresponent al reportat fins a aquesta data, sense que la quantia resultant pugui ser superior a 42 mensualitats.
4. Si a 12 de febrer de 2012 no s’han aconseguit els 720 dies indemnizatoris (amb el mòdul de 45 dies per any) segueixen reportant indemnització pel període posterior (amb el mòdul de 33 dies). El referit topall dels 720 opera per a l’import global derivat de tots dos períodes.
En conclusió, el TS corregeix la controvertida sentència de 29 de setembre de 2014, per considerar que la Disposició Transitòria 5ª de la Llei 3/2012 estableix un topall indemnizatori de 720 dies de salari, encara que no se sobrepassin les 42 mensualitats, de tal manera que si, amb el temps treballat amb anterioritat al 12 de febrer de 2012, el total de dies indemnizatoris supera la xifra de 720, el nombre de dies resultant operarà com a topall màxim a efectes indemnizatoris, que no caldrà depassar computant el període treballat amb posterioritat al 12 de febrer de 2012.
Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres a infodret@infodret.cat
Deixa una resposta
Want to join the discussion?Feel free to contribute!