En quin moment es pot extinguir el pagament de la pensió d’aliments?

L’article 142 del Codi Civil engloba, dins el concepte de la denominació “aliments”, tot allò que és indispensable per al sosteniment: alimentació, habitació, vestit i assistència mèdica. També compren l’educació del beneficiari de la pensió  mentre sigui menor d’edat i encara més enllà, quan no hagi acabat els seus estudis i aquest fet no estigui provocat per ell mateix.

L’article 152 del Codi Civil regula les causes que extingeixen l’obligació de la prestació alimentària:

• Per mort del beneficiari.
• Per empitjorament d la situació de l’obligat a abonar la prestació alimentària, de manera que no pugui atendre les seves necessitats o les de la seva família.
• Quan el beneficiari trobi una feina o millori la seva situació de forma que no necessiti la pensió per aliments per a subsistir.
• Quan el beneficiari, sigui hereu forçós o no, cometi alguna falta de les que donen lloc al desheretament.
• Quan el beneficiari sigui descendent de l’obligat a pagar la pensió i la seva necessitat provingui de mala conducta o de manca d’aplicació a la feina.

El Codi Civil no marca doncs cap edat del beneficiari a partir de la qual la pensió d’aliments s’hagi d’extingir de forma automàtica. Ans al contrari, estableix que s’ha de mantenir fins que el beneficiari sigui econòmicament independent o s’integri al mercat laboral.

Tot i això, diverses sentències aparegudes de forma recent ja estan començant a reconèixer que existeix un límit temporal per l’abonament de la prestació d’aliments, que coincideix amb el final de la fase de formació acadèmica o amb actituds d’escàs aprofitament escolar per part del beneficiari. A més, una sentència ja entra a delimitar què s’entén per integració al mercat laboral a efectes de que la pensió d’aliments deixi de ser obligatòria.

Així, l’Audiència Provincial de Barcelona, en sentència del 17 de juny de 2014, determina que la simple possibilitat d’accés al mercat laboral, encara que sigui amb un sou baix o mitjançant contractes temporals, és motiu suficient per a declarar extingida l’obligació de la prestació d’aliments i que aquesta possibilitat d’entrada al mercat laboral coincideix amb la finalització dels estudis que el beneficiari estigui cursant, ja que l’obligació de la prestació d’aliments dels pares respecte dels fills majors d’edat no s’ha de perllongar pel simple desig dels fills d’ampliar la seva formació acadèmica o universitària, un cop ja han acabat uns estudis que els capacitin per a trobar una feina.