L’empresari pot controlar els ordinadors i mails posats a disposició dels treballadors?

La resposta és afirmativa, ja que es tracta d’eines que són propietat de l’empresa, que són posades a disposició dels treballadors per a que les utilitzin en les seves tasques laborals. Aquesta capacitat de control implica que es puguin adoptar mesures de comprovació, sempre que guardin el degut respecte a la dignitat de l’empleat.

El control dels ordinadors i del correu electrònic no resta protegit per les garanties amb què l’article 18 de l’Estatut dels Treballadors  protegeix el registre de les pertinences del treballador o dels armaris o taquilles en que es guarden, per que  aquestes pertinences formen part dels seus efectes personals i queden fora de l’àmbit del contracte de treball, mentre que els equips informàtics són instruments de producció propietat de l’empresari, amb els que es porta a terme la prestació laboral.

Així doncs, el control del contingut dels equips informàtics deriva del poder de direcció empresarial. Tot i això aquesta capacitat de control por xocar amb el dret a la intimitat quan l’empresari consent, durant un temps, certs usos personals dels mitjans informàtics i de comunicació posats a disposició dels treballadors ja que, en aquest cas, es genera una expectativa de confidencialitat i intimitat personal que ha estat fins i tot reconeguda pel Tribunal Suprem i que l’empresari ha de respectar.

Llavors, Com ha d’actuar l’empresari per a poder controlar sense problemes l’ús d’ordinadors i correu electrònic per part dels treballadors?

El propi Tribunal Suprem dona la resposta: El que ha de fer l’empresa és establir amb claredat les normes d’ús dels equips informàtics, donar-les a conèixer de forma fefaent i informar als treballadors de que hi haurà controls i en què consistiran aquests controls . D’aquesta manera, quan un ordinador o compte de correu electrònic s’utilitzi en contra de les normes d’ús conegudes pel treballador, no podrà existir cap expectativa d’intimitat ni de vulneració de drets fonamentals.

Aquesta obligació empresarial d’establiment i publicitat de normes d’ús i d’especificació de què és considerat com a ús irregular d’ordinadors i comptes de correu electrònic, pot ser omesa si el Conveni Col·lectiu d’aplicació en la empresa ja especifica quelcom al respecte, ja que el caràcter vinculant de la negociació col·lectiva converteix en norma de directa aplicació allò que es pacti en seu de Conveni Col·lectiu.

Per tant, si existeixen normes d’ús d’equips informàtics i comptes de correu electrònic, a aquestes normes estan especificades en el Conveni Col·lectiu, un control empresarial d’aquestes eines no vulnera el dret a la intimitat personal ni el dret al secret en les comunicacions, ja que l’existència de normes comporta implícitament la capacitat d’exercir el control sobre el seu compliment.