¿Les ETT responen davant d’un accident encara que sigui negligència de l’empleat?

Les empreses són responsables dels accidents laborals encara que es produeixin per una imprudència del treballador. Les entitats han d’adoptar les mesures necessàries per impedir accidents. Encara que l’empleat està obligat a conèixer les mesures de seguretat, l’empresa ha de vigilar, en tot cas, que els treballadors compleixin les normes.

Així ho estableix el Tribunal Suprem en una sentència de 4 de maig de 2015, que condemna a una empresa de treball temporal (ETT) a indemnitzar a una treballadora amb 184.021 euros per un accident laboral. “No va protegir a la treballadora enfront dels seus descuits i imprudències no temeràries”, indica el Suprem. En aquest sentit, la fallada conclou que “l’empresari no ha complert amb la seva obligació de proporcionar una protecció eficaç en matèria de seguretat i higiene”.

El Suprem tomba d’aquesta manera la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que donava la raó a l’entitat en existir un informe pericial que va atribuir el succés “al cansament físic i mental de la treballadora” . El TSJ indicava, a més, que “la màquina amb la treballava era l’adequada i l’empleada havia rebut la corresponent informació i formació per a la seva utilització.

No obstant això, ara el Suprem reitera la seva doctrina i recorda que “l’empresari ha d’efectuar una vigilància idònia sobre el compliment per part dels treballadors de les normes de prevenció”. La fallada afegeix que aquesta vigilància “no és una mera obligació formal que es compleixi justificant posseir uns detallats plans de seguretat i salut si no es constata que els mateixos són efectivament aplicats i que els concrets treballadors han estat plenament instruïts, ni n’hi ha prou amb lliurar equips de protecció o altres mitjans adequats si no es vigila eficaçment la seva utilització tolerant la seva no ocupació o el seu inadequat ús”.

Així, el magistrat Salines Molina, ponent de la sentencia, sosté que no es pot acreditar que l’empresa hagi complert amb la seva obligació de vigilar, ja que el fet que es produís el succés indica que no es va protegir a la treballadora. “No pot demostrar-se que s’hagin adoptat les mesures de protecció necessàries, fosin quines fosin”, conclou.

A més, el Suprem assenyala que tampoc pot provar-se que “s’hagués esgotat tota diligència exigible, més enllà fins i tot de les exigències reglamentàries per impedir el succés”. La sentència destaca, també que no ha bastat amb la formació teòrica i pràctica que l’empresa de treball temporal va impartir. “No esgota tota la diligència exigible en l’ús de la màquina, que encara que semblés idònia, no es deté quan s’embussa”.

Font: Eleconomista.

Per a més informació pot contactar amb nosaltres en infodret@infodret.cat