Les preguntes inadequades en una entrevista laboral

Enfrontar-se a una entrevista de feina no hauria de ser una mala experiència. De fet es tracta d’una conversa que ha de servir per a què l’empresa avaluï les capacitats de la persona que aspira al lloc de treball, així com la seva capacitat d’adaptació al sistema laboral establert, mentre que per a la persona entrevistada suposa també una avaluació de l’empresa per a que pugui determinar si la feina oferta és del seu interès. Per tant, hi ha preguntes que no s’haurien de fer ni de contestar, ja que poden vulnerar el dret a la intimitat o a la igualtat.

La Constitució Espanyola estableix el dret a la igualtat sense que pugui prevaldre cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. Aquests són els límits entre la legalitat o la il·legalitat en allò que es pregunta en una entrevista laboral.

Tot seguit, exposarem algunes de les preguntes que mai han de fer-se en una entrevista:

• Edat: Si l’edat no apareix en el currículum o la persona candidata no la menciona, no ha de ser preguntada ja que seleccionar a la plantilla per l’edat pot ser discriminatori, si aquesta dada no suposa un fet diferencial clau en les tasques a realitzar.
• Nacionalitat: Preguntes com on va néixer? On van néixer els seus pares? no s’han de fer, ja que la nacionalitat pròpia o dels progenitors no pot ser motiu de selecció a una persona per a ocupar un lloc de treball, perquè a questa informació no aporta cap informació rellevant sobre la capacitat de qui aspira a entrar en una empresa.
• Sexe: El sexe de la persona candidata és evident en una entrevista personal, però són inadmissibles preguntes sobre la vida sexual dels aspirants. Qüestions com amb quina freqüència té relacions sexuals? la seva vida sexual és satisfactòria? són clarament lesives del dret a la intimitat personal.
• Salut: Si es pateix alguna malaltia, incapacitat o discapacitat no existeix cap obligació de posar-la en coneixement de qui entrevista, ni l’entrevistador té dret a preguntar-ho.  Si qui opta al lloc de treball resulta interessant per l’empresa, aquesta pot fer-li un reconeixement mèdic previ a la contractació. És aquest el moment adient per exposar els problemes de salut que es poden tenir, al persona metge, mai davant personal de recursos humans.
• Estat civil o situació familiar: Cap entrevista de feina hauria d’abordar qüestions relatives a la situació personal o familiar, ja que no són rellevants per a determinar la capacitat professional. Si la persona candidata és soltera, divorciada, si es tenen fills, si existeix el projecte de tenir-los, si es té contractada una mainadera, etc, son qüestions que no aporten cap llum a la competència professional.
• Altres qüestions personals: Hi ha moltes qüestions que afecten a l’esfera personal: Aspecte físic, creences polítiques o religioses, aficions o a què es dedica el temps lliure; que tampoc han de fer-se ni ser contestades

Si una persona que opta a un lloc de treball es troba amb una d’aquestes preguntes i no les vol respondre, el millor és deixar clar de forma educada que la pregunta és fora de lloc perquè la seva resposta no valora la capacitat laboral. Si l’empresa val la pena, no farà preguntes que atemptin contra els drets a la intimitat o a la igualtat.