¿Quan prescriuen els deutes?

Els deutes contrets no desapareixen per molt temps que passi ni tan sols per la mort del deutor, no obstant això, el transcurs del temps juntament amb la inacció del creditor provoquen l’extinció del dret d’aquest a reclamar-les.

D’aquesta forma, el Codi Civil Català disposa que les accions tendents a la reclamació del pagament d’un deute prescriuen pel mer lapse del temps fixat per la llei. Pel que, el silenci del creditor durant el termini fixat per la llei suposarà la prescripció dels deutes i en conseqüència no podrà reclamar el seu compliment.

A pesar que el concepte de prescripció sembla clar, el tema es complica quan acudim a la llei i veiem que no existeix una única norma sobre la mateixa, sinó que i existeixen diferents terminis de prescripció depenent del tipus d’obligació davant la qual ens trobem.

Per exemple, els terminis establerts en la legislació catalana són els següents:

– 10 anys com a regla general, en lloc dels 15 anys disposat en el Codi Civil Estatal.

– Prescripció de 3 anys para:

1) els deutes derivats d’un contracte d’execució d’obres o de prestacions de serveis, mentre que en la legislació estatal es fixa un termini de 5 anys

2) les pretensions de cobrament dels preus en les vendes al consum, coincidint amb el termini estatal

3) les pretensions derivades de responsabilitat extracontractual, allargant el termini anual fixat per la legislació estatal

– Prescripció anual per a les pretensions protectores exclusivament de la possessió Per determinar si s’ha produït la prescripció de l’acció a exercitar per la falta d’exercici de la mateixa durant el termini determinat legalment, se’ns planteja el dubte consistent en des de quin moment es comença a computar aquest termini.

Doncs bé, la llei ens diu que el temps per a la prescripció de tota classe d’accions s’explicarà des del dia en què les mateixes van poder exercitar-se. A l’hora de realitzar el còmput, no s’exclouen ni els dies inhàbils ni els festius, no obstant això si el termini està assenyalat per dies el dia inicial quedarà exclòs i el dia final s’haurà de complir íntegrament.

El termini de prescripció de les accions quedarà interromput pel seu exercici davant els tribunals, per la reclamació extrajudicial realitzada pel creditor o bé per qualsevol acte de reconeixement del deute pel deutor.

Quant a aquest últim supòsit, apuntar-se que aquest reconeixement pot dur-se a terme de forma tàcita o expressa, per exemple, mitjançant la petició d’ampliació del termini per al pagament, lliurament de part de la quantitat deguda.

A més, la llei preveu la possibilitat de renunciar a la prescripció. Aquesta renúncia únicament podrà referir-se a la prescripció ja guanyada, és a dir, quan es plantegi el supòsit concret en què hagi transcorregut el termini legal per considerar el deute prescrit; però no podrà renunciar-se al dret de prescriure per a deutes futurs.

La renúncia a la prescripció guanyada podrà realitzar-se de forma expressa o tàcita, quan la mateixa resulti d’actes que fan suposa l’abandó del dret adquirit. És important tenir sempre present que la prescripció que extingeix les accions és un benefici per al deutor, ja que a través d’aquesta deixarà de ser-ho.

Per a això, la prescripció de les accions exercitades haurà de ser un motiu que al·legui el deutor per oposar-se a la demanda que se li interposi en un procediment judicial ja que si el creditor li reclama el deute i el deutor beneficiat no invoca la prescripció de la mateixa, el deute que en principi estava prescrita seguirà viva i es podrà fer efectiva la reclamació efectuada.

Per a més informació pot contactar amb nosaltres en infodret@infodret.cat

 

0 respostes

Deixa una resposta

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada