Sanció de 15.000 Euros per publicar la fotografia del perfil de Facebook d’una persona sense el seu consentiment.

En Infodret volem informar a tots els nostres clients de l’última sentència relativa a la intromissió il·legítima al dret d’imatge en xarxes socials.

El Ple de la Sala I, civil, del Tribunal Suprem ha establert en una sentència que publicar en un periòdic la fotografia d’una persona treta del seu compte de Facebook exigeix el seu consentiment exprés, ja que el contrari suposa una intromissió il·legítima en el seu dret a la pròpia imatge. L’alt tribunal condemna a “L’Opinió de Zamora” a indemnitzar amb 15.000 euros a un home del que va publicar en portada, en la seva edició en paper, una fotografia obtinguda del seu compte de Facebook, que il·lustrava una notícia de successos en el qual l’home havia resultat ferit. Així mateix, el diari és condemnat a no tornar a publicar la foto en cap suport i a retirar-la de quants exemplars es trobin en els seus arxius.

“Que en el compte obert en una xarxa social en Internet, el titular del perfil hagi “pujat” una fotografia seva que sigui accessible al públic en general, no autoritza a un tercer a reproduir-la en un mitjà de comunicació sense el consentiment del titular, perquè tal actuació no pot considerar-se una conseqüència natural del caràcter accessible de les dades i imatges en un perfil públic d’una xarxa social en Internet. La finalitat d’un compte obert en una xarxa social en Internet és la comunicació del seu titular amb tercers i la possibilitat que aquests tercers puguin tenir accés al contingut d’aquest compte i interactuar amb el seu titular, però no que pugui publicar-se la imatge del titular del compte en un mitjà de comunicació”, assenyala el Suprem..

Agrega que “el consentiment del titular de la imatge perquè el públic en general, o un determinat nombre de persones, pugui veure la seva fotografia en un blog o en un compte obert a la web d’una xarxa social no comporta l’autorització per fer ús d’aquesta fotografia i publicar-la o divulgar-la d’una forma diferent, doncs no constitueix el «consentiment exprés» que preveu l’art. 2.2 de la Llei Orgànica 1/1982 (de protecció de dret a l’honor i la pròpia imatge) com a excloent de la ilicitud de la captació, reproducció o publicació de la imatge d’una persona. Encara que aquest precepte legal, en la interpretació donada per la jurisprudència, no requereix que sigui un consentiment formal (per exemple, donat per escrit), sí exigeix que es tracti d’un consentiment inequívoc, com el qual es dedueix d’actes o conductes d’inequívoca significació, no ambigües ni dubtoses”.

La sentència, de la qual ha estat el magistrat Rafael Sarazá Jimena, prossegueix: “Tenir un compte o perfil en una xarxa social en Internet, en la qual qualsevol persona pot accedir a la fotografia del titular d’aquest compte, suposa que l’accés a aquesta fotografia per part de tercers és lícit, doncs està autoritzada pel titular de la imatge.

Suposa fins i tot que el titular del compte no pot formular reclamació contra l’empresa que presta els serveis de la plataforma electrònica on opera la xarxa social perquè un tercer hagi accedit a aquesta fotografia l’accés de la qual, val la redundància, era públic. Però no suposa que quedi exclosa de l’àmbit protegit pel dret a la pròpia imatge la facultat d’impedir la publicació de la seva imatge per part de tercers, que segueixen necessitant del consentiment exprés del titular per poder publicar la seva imatge”.

Per a més informació no dubti a contactar amb nosaltres en infodret@infodret.cat