Si un treballador abandona l’empresa, se li ha de pagar les vacances no gaudides?

Un treballador que posa fi per voluntat pròpia a la relació laboral que mantenia amb la seva empresa, té dret a percebre una compensació econòmica si no ha pogut esgotar total o parcialment el seu dret a vacances anuals retribuïdes, segons estableix una sentència del Tribunal de justícia de la Unió Europea (TJUE), de 20 de juliol de 2016.

la Directiva 2003/88/CE -relativa a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball- preveu que el treballador té dret a aquesta compensació econòmica, a fi d’evitar que, com a conseqüència de la impossibilitat d’esgotar el seu període de vacances, quedi privat de tot gaudi del dret, fins i tot en forma pecuniària.

La Directiva preveu que tots els treballadors disposaran d’un període d’almenys quatre setmanes de vacances anuals retribuïdes i que aquest dret a vacances anuals retribuïdes constitueix un principi del Dret social de la Unió que revesteix especial importància.

 Aquest dret es reconeix a tot treballador, amb independència del seu estat de salut.
La sentència conclou que és irrellevant el motiu d’extinció de la relació laboral. Per tant, la circumstància que un treballador posi fi per la seva pròpia voluntat a la relació laboral no té incidència alguna en el seu dret a percebre, si escau, una compensació econòmica.

La Directiva, per tant, s’oposa a una legislació nacional que, com la normativa sobre el règim pecuniari de l’Ajuntament de Viena, priva del dret a una compensació econòmica en concepte de vacances anuals retribuïdes no gaudides a un treballador la relació laboral del qual hagi finalitzat en virtut de la seva sol·licitud de jubilació i no hagi tingut la possibilitat d’esgotar els seus drets a vacances abans de l’extinció de la relació laboral.

A més, la jurisprudència del TJUE defensa que el treballador té dret, en jubilar-se, a una compensació econòmica per les vacances anuals retribuïdes no gaudides per no haver exercit les seves funcions a causa d’una malaltia.

Un treballador la relació laboral del qual finalitza i que, en virtut d’un conveni amb el seu empresari segueix percebent el seu salari, però obligat a no presentar-se en el seu lloc de treball durant un període determinat que precedeix al moment de la seva jubilació, no té dret a compensació per vacances, tret que hagi estat per malaltia.

Per a més informació posi’s en contacte amb nosaltres en infodret@infodret.cat

Font: Poder Judicial.