Són vàlids els actes jurídics fets per incapaços?

Des d’un punt de vista jurídic, persona és tot aquell subjecte capaç de tenir drets i deures, mentre que la capacitat jurídica de la persona és la seva aptitud per a ser subjecte actiu o passiu de relacions jurídiques. Dit d’una altra manera: no és el mateix tenir l’aptitud per a ser titulars de drets i deures jurídics (capacitat jurídica) que l’aptitud per a l’exercici d’aquests drets dels que s’és titular (capacitat d’obrar).

La capacitat jurídica es reconeix a la persona per la seva existència, només pel fet de néixer. Però la capacitat d’obrar és la decisió conscient de realitzar un determinat acte i entendre les conseqüències que se’n deriven.

Es per això que, a diferència de la capacitat jurídica, la capacitat d’obrar no és essencial (ja que es pot mancar totalment de capacitat d’obrar, per exemple el menors d’edat) i tampoc és una igual per a tothom, sinó que és variable en funció de l’aptitud de cada persona per a governar-se a sí mateixa. Quan manca aquesta aptitud d’autogovern, estem davant d’un supòsit susceptible d’incapacitació legal.

La sentència d’incapacitació no té eficàcia retroactiva. Per aquest motiu el Codi Civil estableix que sempre s’ha de partir de la base que tothom té plena capacitat fins el moment de la seva incapacitació judicial.

Així doncs els actes jurídics realitzats amb caràcter previ a la sentència d’incapacitat han de tenir validesa? Per exemple. Són vàlids els contractes o testaments signats per persones que no estan en plenes facultats mentals, però encara no han sigut incapacitats legalment?

La presumpció de capacitat prèvia a la declaració judicial d’incapacitació pot ser destruïda mitjançant prova en contrari que demostri, sense cap mena de dubte, la situació d’incapacitat real. Si aquesta es dona, el fet que encara no s’hagués produït la declaració judicial d’incapacitat no suposarà necessàriament que siguin vàlids els actes realitzats sense la capacitat natural precisa.

Pensem per exemple en persones grans que atorguen o modifiquen testaments sense saber exactament el que estan fent, o persones que no tenen plenes capacitats mentals però gaudeixen d’un determinat patrimoni que comencen a vendre a preus irrisoris. Són vàlids els actes jurídics portats a terme per aquestes persones?

La resposta és que sí, fins que no es demostri sense dubtes la seva incapacitat per entendre les conseqüències dels seus actes.

Si es demostra sense dubtes la manca de comprensió, aquests actes jurídics es poden deixar sense efecte però com?

En l’actualitat la qüestió no és pacífica pel que fa a la forma de deixar sense efectes els actes jurídics previs a la incapacitació ( nul•litat o anul•labilitat). No hi ha una forma establerta legalment per a invalidar-los, ja siguin contractes o testaments Dependrà de la forma en què el jutge entengui que ha de deixar-los sense efecte, be considerant que mai hi ha hagut negoci jurídic per manca de consentiment i, per tant, sense que els seus efectes tinguin validesa ( nul•litat), be establint l’anul•labilitat del negoci jurídic de manera que les parts que hi hagin intervingut hauran de restituir-se allò que hagin intercanviat amb motiu de la celebració del contracte (béns, diners, obligacions, etc) i els interessos i /o beneficis que hagi generat la relació contractual anul•lada.