Tipus d’incapacitat permanent (invalidesa)

La incapacitat permanent (coneguda com a invalidesa) pot ser concedida quan el pacient, després d’haver acabat el tractament mèdic, presenti disminucions greus en la seva capacitat de treball o quan, després de 18 mesos en situació de baixa mèdica, segueix sense tenir l’alta.

Per a poder qualificar el tipus d’invalidesa i el seu grau, es te en compte la professió habitual de la persona o aquella a la que pugui ser destinada dins del seu grup professional. Quan el fet causant és un accident, ja sigui laboral o no, es tindrà en compte la professió exercida quan va passar l’accident.

La incapacitat permanent pot ser de diversos tipus:

• Incapacitat permanent parcial per a la professió habitual.

L’afectat pot portar a terme la seva feina amb certes limitacions per a realitzar algunes tasques. La disminució de la capacitat de treball ha de ser superior o igual al 33%. Aquesta incapacitat genera la percepció d’una quantitat equivalent a 24 mensualitats. Per tenir dret a percebre-la és necessari estar donat d’alta a la seguretat social, no tenir l’edat de jubilació i tenir cobert un període de cotització de 1.800 dies durant els 10 anys anteriors a la data en què comença la incapacitat permanent. El període mínim de cotització és inferior per als menors de 31 anys. Un cop finalitzat el tractament mèdic i concedida la incapacitat permanent parcial, el treballador té dret a reincorporar-se al seu lloc de treball o a un de similar.

• Incapacitat permanent total per a la professió habitual

La persona afectada no pot realitzar la feina que porta a terme habitualment, però pot treballar en una professió diferent. No es pot cobrar aquesta pensió i seguir treballant exercint les mateixes funcions que abans, amb la mateixa categoria o grup professional.

• Incapacitat permanent absoluta per a tota feina.

No es pot treballar en res. Tenen dret a percebre aquesta pensió les persones que hagin estat declarades incapaces absolutes a causa d’un accident, laboral o no; i per malaltia, sigui professional o comuna.

Les pensions per incapacitat permanent poden ser extingides quan:

1. L’afectat accedeix a la pensió de jubilació
2. Es revisa el quadre clínic i s’observa recuperació suficient.
3. El pensionista mor.
4. Es comprova l’abandonament del tractament mèdic indicat, sense causa raonable.

• Incapacitat per gran invalidesa

L’afectat necessita l’assistència d’altres persones per a realitzar els actes essencials de la vida diària (vestir-se, menjar, etc). Resta exempta de tributació.

• Lesions permanents no invalidants.

Són lesions permanents, mutilacions o deformitats sense possibilitat de guariment, causades per accident de treball o malaltia professional que, sense arribar a constituir una invalidesa permanent, sí que ocasiones una disminució o alteració de la capacitat del treballador.

Aquest tipus de lesions generen una prestació consistent en una indemnització a percebre en un sol pagament, que és compatible amb l’activitat laboral de l’afectat en la mateixa empresa o en qualsevol altra. És incompatible amb la prestació per invalidesa permanent, a menys que les lesions o deformitats hagin estat causades per un fet diferent del que hagi servit per a declarar la invalidesa.